S’atansa el 8M i és moment per a reflexionar
No cal mirar perfils de dones referents per emmirallar-nos i saber quines són les mancances que la societat avui dia encara ens deu. Mirem-nos a nosaltres mateixes, desgranem la nostra realitat i fem-la pública.
Vivim en un moment social on la difusió virtual és el pa de cada dia. Diguem prou a la dona perfecta, a la dona guapa i organitzada. Diguem prou a la dona estereotipada. Diguem com som. Com sóc.
Sóc una dona que es lleva cada dia a les 06.00h per poder estudiar una hora abans de que comenci a fer els esmorzars de la família, el dinar del dia, a endreçar una mica la cuina i la casa; a ajudar a vestir al meu fill petit, a donar-li les ordres de què s’ha de dur a l’escola i les recomanacions de la jornada. Quan acabo tot això, em dutxo si tinc temps i si no ho faré al vespre, em vesteixo, faig el llit, em prenc l’esmorzar i passo a maquillar-me. Em maquillo per fer una mica de bona cara, no ho faig perquè la resta em vegin més guapa, ho faig per mi. M’empodera.
Són quasi tocades les 08.00 h. He de treballar 8 hores i entremig he de tenir el telèfon disponible per si em truquen de l’escola o de l’institut dels meus fills. A banda si em reclamen perquè un té mal de panxa o es troba malament, he de sortir de la feina a recollir-los i portar-los cap a casa o dur-los-hi al metge. Per sort no és habitual, però és així. Sempre alerta.
Quan acabo la jornada dino, llavors he de fer de policia i revisar els plats dels meus fills per veure si han dinat correctament, ja que arribo després d’ells. Recullo plats i endreço la cuina. Val a dir que la meva parella en aquesta tasca participa assíduament. No li traguem mèrit. Continuo fent de policia, passo per les habitacions i miro si hi ha roba per terra, roba bruta o si no els hi ha donat temps a fer-se el llit. Si el cossi està ple, fico la rentadora i bé, ja sabeu com continua la història.
Reviso la meva agenda per si tinc algun ple o comissió, sigui de l’Ajuntament o del Consell i evidentment si en tinc alguna, prèviament he de buscar les hores per preparar els punts de l’ordre del dia. Demanar documentació, trucar al tècnic corresponent que et fiqui una mica al dia de tot, coordina’t amb els companys per si han de comentar-te res… i si cal, connectar-me a la reunió.
Bé, seguim! Els Berenars li toquen a la costella i jo mentre faig alguna classe de reforç a alguna persona que m’ho demana, ben bé prop de dues hores i ja quan acabo he de pensar en què fer per sopar. Abans, però, surto a passejar amb el company i la gosseta, és la nostra estona d’esbarjo i moment en el qual ens expliquem com ha anat el dia. Retornem a casa i tornem a engegar. Ara toca fer el sopar, hi ha dies que el faig jo i hi ha dies que ell em fa relleu i això em permet poder estudiar una estona més. Sopem en família, moment bonic, i els hi pregunto als meus fills si tenen totes les seves tasques escolars fetes i com els hi ha anat tot plegat.
Són prop de les 23.00 h. Ja no puc més, tiro cap al llit, m’estiro, engego la tele i miro alguna sèrie que em pugui aportar alguna cosa. Quan me n’adono he aclucat els ulls. I sabeu què? Tornen a ser les 06.00 h.
Aquest és el meu dia a dia, una agenda que en cap moment està pensada a dedicar-me una estona per a mi. La societat m’ho impedeix, la realitat social m’ho bloqueja, el patriarcat em fa doblegar les espatlles recordant-me que sóc dona i que tinc unes obligacions familiars i morals.
A banda si fas alguna cosa fora de el “normal”, maleïda normalitat. Ets qüestionada, ets prejutjada i et menystenen. Sigueu sincers/es, és així.
Si delegues a casa tasques, et sents a dir que no fots res a casa. Si et veuen sortir a les nits (quan es podia), et diuen que ets mal mare. O si lluites per un statu quo millor, t’etiqueten d’avariciosa i egoista, perquè li prens als teus fills temps per a tu poder estudiar. I si et separes i refàs la vida, diuen que buscaves algú amb més diners perquè et mantingui. No ho negueu, és així. Així és la meva realitat i la teva, no ho neguis. La realitat que regna a les ments de les persones que s’han deixat menjar el seu pensament racional per aquesta puta societat patriarcal.
I el teu dia a dia, com és? L’amagues per no fer parlar? O ets de les rebels que planten cara com jo?
Dona, sigues tres voltes rebel.
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Maria Mercè Marçal”
LUDUS POLITICS 