Foto: Instagram.
Aquests dies, un dels temes de més actualitat està essent, si està bé o malament fer “topless” als recintes de les piscines municipals. Bé, doncs ja comencem “malamente“, el BÉ i el MAL, judicis i prejudicis teocràtics, on la submissió femenina és una realitat, on la dona fou el pecat, el vici sexual i la culpable de tots els mals.
El patriarcat eclesiàstic o teocràtic és la base del nostre problema social.
En el decurs del cap de setmana, no m’hi he pogut estar, suposo que per defecte professional, he sondejat entre les meves amistats el tema que us plantejo, i us he de dir que sortosament hi ha llum al final del túnel, però aquest final té un recorregut bastant llarg.
Les noves generacions són més lliures i tenen menys inseguretats, que els nostres predecessors, totes elles creades per les creences tradicionals. Evidentment i sociològicament, ho trobo dintre de la normalitat social que ens ha tocat viure, però tenim tantíssima feina a fer i són tants els factors externs que agredeixen i agreugen aquestes llibertats, que molts cops resulta difícil poder creure en una societat de plena llibertat, d’igualtat sexual i de gènere.
Repeteixo, el patriarcat eclesiàstic o teocràtic és la base del nostre problema com a societat, no ens deixa viure lliures ni en igualtat i ens aboca ha normalitzat la diferenciació entre les persones.
Com a persona, veig el cos de l’home com a igual al meu, quan vaig a la piscina i observo els pits despullats dels meus amics i veïns, la meva ment no em fa imaginant-ne llepant aquells mugrons erectes, ni m’excito en veure el tors nu de tots els homes que hi ha al recinte municipal. Jo puc controlar els meus impulsos sexuals, vosaltres no? Crec que cap home, dintre d’una salut mental i psicològica, imagina quelcom en versió femenina i si no és el cas, possiblement té ell un problema mental important amb necessitat de tractament i no la dona, pel sol fet de passejar-se amb els pits despullats igual que ho fa l’home. Però no, els patriarques, ja s’encarregaran en jutjar i sentenciar, que és normal que ens violin, ens toquin i abusin de nosaltres, clar, els provoquem. LA CULPA és NOSTRA, la culpa ÉS femenina.
Entre totes les persones hem de lluitar per prevenir que aquesta xacra continuï expandint-se i l’hem d’exterminar i ho hem de fer pel més fonamental, que és l’acceptació igualitària dels nostres cossos i oblidar l’etiqueta de què el cos masculí és la bellesa i perfecció del cos humà, segons deien les creences de l’època del renaixement; i l’etiqueta de la carn, del pecat, del vici sexual del cos femení. SOM IGUALS i ens mereixem viure en igualtat.
Què en penseu vosaltres de tot plegat? Per què a la platja sí i a la piscina no?
LUDUS POLITICS 