La nit va ser llarga tot esperant els resultats del referèndum escocès, però mentre aquests no es feien públics, jo afilerava feina pel cap de setmana, arreglava les motxilles de la canalla que feia hores que dormien plàcidament sense adonar-se’n que el país on creixen està en un dels seus moments històrics més decisius i on el seu futur és avui més vulnerable que mai. Me’ls mirava des del llindar de la porta i com a mare em venia al pensament; què serà del seu futur.
Eren dos quarts de sis de la matinada, i mirava l’smartphone per saber la darrera hora del procés escocès tot i saber que sortiria el no. No ens encaparrem, les enquestes sempre havien donat un no clar al resultat del procés secessionista, tot i que sempre teníem aquella esperança que sortís el SÍ, i que aquella onada democratitzadora es pogués expandir cap al mediterrani com si d’una turbulència o precipitació meteorològica es tractés.
No ens enganyem, ni Escòcia és Catalunya, ni España el Regne Unit; o potser algú havia pensat per un moment que és el mateix fer un té a les cinc a Londres que un relaxing cup of café con leche in Plaza Mayor. Bé, crec que vostès estaran d’acord amb mi en què no ho és ni molt menys.
Estem caient en l’error, i jo la primera, de comparar els dos processos secessionistes, falsa analogia, no podem comparar-los perquè no tenim el mateix context sociopolític i el més important, la democràcia o la demanda de democràcia no té el mateix origen.
Existeixen diferents tipus de processos democratitzadors, els que sorgeixen de les elits polítiques, com ha estat el procés escocès o més proper encara, el procés espanyol en el moment de la Transició – recordem que va ser un pacte polític -; i els que sorgeixen des de baix, com el procés portuguès en l’època de Salazar o la famosa revolta de la plaça de Tian’anmen o com és el cas del poble català, que ha anat marcant el camí o la direcció política del país en aquests darrers anys.
Tot i que cada dia hom ens recorda que ja vivim en democràcia, és aquesta la democràcia què volem? Un milió vuit-centes mil persones van dir que no la volien el passat onze de setembre. Així doncs; votem-la. Tenim el dret de fer-ho, res és etern. Ho han estat tots els processos constitucionals que ha viscut l’Estat Espanyol? Perdoneu-me però hem tingut de tot, monarquies de tot tipus, més absolutistes o menys, repúbliques, cartes atorgades, etc… per què ara no podem treballar pel nostre futur democràtic? Per què ara no podem treballar pel nostre futur o millor dit, per què no podem deixar als nostres fills un país millor.
Penso que la resposta a totes aquestes preguntes la té el poble, ens deixin o no votar, serà la societat civil catalana la que determinarà el seu futur i no ho dic jo, sols hem de mirar una mica al darrere i veure com la societat no ha estat estàtica en els diferents processos històrics. El temps ho ficarà tot al seu lloc.
Escòcia diu NO a la independència, però Escòcia és avui un model de democràcia per l’Estat espanyol.
Escòcia no serà independent, però ha donat una lliçó d’ètica política a l’estat espanyol.
LUDUS POLITICS 